Atenció! Aquest lloc web utilitza cookies i tecnologies similars

Si continues navegant, acceptes la nostra Política de Privacitat. Saber més

Accepto

 Què són les cookies?

Una cookie és un fitxer que es descarrega al seu ordinador en accedir a determinades pàgines web, Les cookies permeten a una pàgina web, entre altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, depenent de la informació que continguin i de la forma en què utilitzi el seu equip, es poden utilitzar per reconèixer l'usuari.

Quins tipus de cookies utilitza una pàgina web ?

cookies pròpies: Són aquelles que s'envien a l'equip terminal de l' usuari des d'un equip o domini gestionat pel propi editor i des del qual es presta el servei sol · licitat per l'usuari,

cookies de tercer: Són aquelles que s'envien a l'equip terminal de l' usuari des d'un equip o domini que no és gestionat per l'editor, sinó per una altra entitat que tracta les dades obtingudes mitjançant les cookies.

cookies de sessió: Són un tipus de cookies dissenyades per recollir i emmagatzemar dades mentre l'usuari accedeix a una pàgina web.

cookies persistents: Són un tipus de cookies en el qual les dades segueixen emmagatzemats en el terminal i poden ser accedits i tractats durant un període definit pel responsable de la cookie, i que pot anar d'uns minuts a diversos anys.

cookies d'anàlisi: Són aquelles que ben tractades per nosaltres o per tercers, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris i així realitzar el mesurament i anàlisi estadística de la utilització que fan els usuaris del servei ofert, Per a això s'analitza la seva navegació a la nostra pàgina web amb la finalitat de millorar l'oferta de productes o serveis que li oferim.

cookies publicitàries: Són aquelles que permeten la gestió, de la forma més eficaç possible, dels espais publicitaris que, si escau, l'editor hagi inclòs en una pàgina web, aplicació o plataforma des de la que presta el servei sol·licitat basant-se en criteris com el contingut editat o la freqüència en què es mostren els anuncis.

cookies de publicitat comportamental: Són aquelles que permeten la gestió, de la forma més eficaç possible, dels espais publicitaris que, si escau, l'editor hagi inclòs en una pàgina web, aplicació o plataforma des de la que presta el servei sol · licitat, Aquestes cookies emmagatzemen informació del comportament dels usuaris obtinguda a través de l'observació continuada dels seus hàbits de navegació, el que permet desenvolupar un perfil específic per mostrar publicitat en funció d'aquest. Així mateix és possible que en visitar alguna pàgina web o en obrir algun email on es publiqui algun anunci o alguna promoció sobre els nostres productes o serveis s'instal · li en el seu navegador alguna cookie que ens serveix per mostrar posteriorment publicitat relacionada amb la recerca que hagis realitzat, desenvolupar un control dels nostres anuncis en relació, per exemple, amb el nombre de vegades que són vistos, on apareixen, a quina hora es veuen, etc


Com modificar la configuració de les cookies?

Pots restringir, bloquejar o esborrar les galetes utilitzant el teu navegador. En cada navegador l'operativa és diferent. Aquí tens els enllaços per a fer-ho amb alguns dels navegadors més populars:

 
 
ombra hed int
21
Novembre
2014

Sílvia Bel ens ensenya com batega 'Aplec'

  • Autor: Edu Beltran

El passat diumenge 16 de novembre, dins el marc de la programació 2014-2015 del TNC dirigit per Xavier Albertí, l'actriu Sílvia Bel ens va ensenyar a recitar "Aplec" de Joan Vinyoli. Crec que ara a aquest tipus d'actes se li diuen "masterclass" però una paraula tan forana i temporal fa de mal dir en un context com el que vam gaudir els espectadors que vam omplir quasi les tres quartes parts de la Sala Tallers, davant la sorpresa de la pròpia Sílvia Bel que no esperava tant d'èxit un diumenge assolellat a les dotze del migdia.
Durant uns noranta minuts, l'actriu ens va confessar el seu instint primigeni per "explicar coses que algú altre ha escrit". Diu haver-se adonat de la seva passió quan de petita la feien llegir en veu alta a classe i comprovava com els companys l'escoltaven amb atenció, cosa que no passava quan llegien altres companys. Va intuir que tenia un do per comunicar i per fer veritat quelcom que no ho és. També va parlar de la connexió intèrpret-públic, un fil invisible en constant tensió que mai s'ha d'afluixar durant la representació, i va procedir a mostrar-nos com "batega" Aplec.

"Aplec", com ja sabeu, és un poema que apel•la a la joia de viure. Un a un, els voluntaris que van pujar a l'escenari van llegir-lo, primer de manera lliure i després seguint les pautes de la conductora. D'aquesta manera la resta d'espectadors podíem comprovar com millorava el text quan els lectors afegien les instruccions de l'actriu. Entre les indicacions més necessàries, per ser errades que cometem sovint, hi ha la necessitat de "no declamar" sinó llegir de forma natural, com si en lloc de dir " He vist anar i he vist tornar, de lluny, aplecs de gent -estendards i cridòria-" estiguéssim dient "He esmorzat un cafè i un kiwi". Perquè només podem fer creïble el text (i per tant, connectar amb l'oient) si el diem amb la veritat als llavis. La Sílvia també ens va confessar que, de petita, quan algú sortia a classe a fer algun exercici davant els companys, ella sovint tenia la impressió de "jo ho sabria fer millor" però que arribat el moment de fer-ho s'adonava que res era tan fàcil com sembla quan estàs assegut a la cadira mirant. Per això ens reptà a sortir a intentar millorar el que el company anterior havia fet, però sempre partint d'una premissa: res està malament, tot és vàlid.

En aquesta primera part tots els voluntaris van ser dones, per la qual cosa, aprofitant que dos senyors van per fi animar-se, Sílvia Bel va canviar de poema (una "petita entremaliadura" fora de programa, tot i que va cenyir-se al poemari de Vinyoli) per agafar un text d'amor dirigit a una dona. Si bé, naturalment, una dona hagués pogut llegir aquest poema de la mateixa manera que ho van fer ells dos. Per acabar la sessió, perquè el temps se'ns tirava a sobre (m'atreviria a dir que cap dels espectadors teníem cap mena de pressa, però els treballadors del TNC tenen uns horaris com qualsevol de nosaltres a les nostres feines) quatre voluntàries van sortir a llegir, de manera bastant lliure i sense indicacions, quatre breus poemes més, tots ells del mateix autor.

Pels amants de la poesia, encara us queden dues sessions més de “Com batega un poema": un text de Salvat-Papasseït de la mà de Clara Segura (1 de març) i Clementina Arderiu amb Imma Colomer (19 d'abril).

Organitzadors i patrocinadors:

logo cultura ilc